Reflexió final de tot el que he après a través d'un vídeo!

Bona tarda a tots,

Aquí finalitzen les meves entrades sobre l'assigantura de l¡aprenentage a través de les TIC. Per a mi ha estat un període de temps en el qual he aprés multitud de possibilitats que desconeixia i que ara valoro en gran mesura per poder-ho utilitzar com a futura mestra. Crec que tots els docenst haurien de ser competents i ser conscients de que les TIC és un bon recurs, és una molt bona eina innovadora, que motiva als infants i que ens permet ensenyar i aprendre a través d'elles. Totes les refelxions que he anat fent m'han fet creìxer i sentir-me més segura de cara al futur. Se'ns dubte confio més en mi i en com utilitza d'una manera pedagògica les TIC a l'aula.

A continuació us deixo un vídeo com a reflexió final sobre tot allò que crec important a destacar durant tot el meu aprenentatge sobre les TIC.




Moltes gràcies!

Robòtica i codis QR!

Les dues últimes presentacions que han fet les meves companyes han tractat sobre la robòtica i el codis QRl.

Pel que fa a la robòtica, he de dir que descoenixia del tot com una escola es pot arribar a implicar tant i d'una manera accesible i útils per als infants, en un tema que des de fora sembla molt difícil i complex de tractar. La robòtica permet als infants desenvolupar la seva capacitat creativa mitjançant la programació dels robots. Per tant, també destaco la possibilitat de treballar l'aprenentatge autònom a través de la robòtica i tot el que aixó els coporta als infants. Crec que els motiva i els fa experimentar situacions on han de resoldre problemes que es van trobant en el camí. El treball en grup ha estat essencial per poder fer que el robot fes el recorregut que se'ns demanava en la dinàmica, i per tant, dins l'aula és una molt bona eina a través de la qual es pot treballar el treball cooperatiu.


Respecte a la darrere exposició del curs, s'han tracat els codis QR com a una eina molt fàcil d'utilitzar tant per a mestre com per alumnes. Cada dia podem trobar diversos codis QR per allà on anem, i per tant, cal incloure'ls dins l'aula per apropar als infants a la realitat.
Les companyes ens han fet fer un codi QR explicant de la manera que volguèssim un espai de la universitat. Per exemple, un grup ha utilitzat el youtube per poder penjar un vídeo fet des del mòbil i així penjar-lo com a codi QR.
Cal tenir presnt que els codis QR estan al nostre abanst i que desperta un interès, sorpresa i intgriga en els infants per saber-ne més.


Moltes gràcies.

La gammificació, l'assatjement i la geolocalització!

Durant aquesta sessió s'han realitzat tres presentacions i/o dinàmiques sobre la gammificació, l'assatjement escolar i l'ús de la geolocalització.

Per a mi ha estat un dels dies més dinàmics i interessants.

En l'exposició sobre la geolocalització he cregut important de cara a un futur com a mestra destacar els conceptes següents:

L'existència d'una aplicació que es diu Eduloc que és capaç de localitzar persones, edificis, objectes... mitjançant unes coordenades. Un bona dinàmica de grup podria ser utilitzar l'Eduloc com a eina per desenvolupar una gimcama dins de l'escola on els alumnes aprendrien la geografia pel seu compte tal i com les nostres companyes van fer amb la resta de nosaltres.

Cal tenir present que no sempre es pot tenir un resultat acurat de la geolocalització ja que existeixen diversos factors que la fan inexacte, com podria ser la senyal de cobertura.

Respecte l'exposició referent a la gamificació. És un concepte que ja coneixia i es basa en l'aprenentatge dels alumnes mitjançant els jocs.

Tal i com va esdevenir la dinàmica que ens van proposar aquest gruu crec que a través de la gammificació es pot propiciar una manera dinàmica d'aprendre que pot ser molt motivadora per als alumnes. És molt important tenir clar l'objectiu de l'activitat per tal de desenvolupar-la de manera clara i agradable per als alumnes.

Un dels altres apectes que destacaria de l'activitat que hem portat a terme és el fet d'utilitzar materials diferents per tal d'ambientar diverses aules, ja que crec i segons diuen les companyes,facilita que els alumnes aprenguin a través de la manipulació fent-los conscients del seu procés d'aprenentatge.

L'exposició sobre l'assatjement escolar va ser la que va fer el meu grup i aquestes són les conclusions que en trec:

- Hem de ser conscients que les TIC poden ser una eina beneficiosa per als alumnes. Com a exemple, hem proposat diveserses eines fiables gràcies a les quals no és necessari trobar-nos en la situació conflictiva per tal de detectar i prevenir l'abús escolar.

- La nostra dinàmica de l'inici ens ha fet veure com de fàcil és crear conflictes a través de les TIC. No ens esparàvem que en una activitat de classe de varis minuts es puguessin generar les reaccions que hem vist ens els companys. 

- M'agradaria deixar constància d'una de les millor aplicacions que hem congut al fer aquest treball com és la de BuddyTool. Aquesta aplicació et permet fer un esquema general segons diverses categories i rols que pugui haver-hi a la classe, a més, et fa una idea de les afinitats de cada nen amb cada nen de l'aula. Al voler baixar l'aplicació ens vam trobar amb bastabtes dificultats ja que és una aplicació molt segura i restringida si no s'aseguren que qui l'utilitzi en fa un bon ús. Crec que aquesta plicacion que he cngut m'han fet ser més concient sobre la importància de prevenir l'abús i no haver-lo de tractar un cop ja s'hagi fet.

Com a final, m'agradria que veiéssiu un vídeo que vam projectar a les companyes perquè se n'adonsessin de la realitat actual a moltes escoles arreu del país.

Les APPS a l'escola i les TIC i les llengües!

Les aplicacions a les escoles i les TIC i les llengües són els dos temes dels que hem tractat avui mitjançant les presentacions de les meves companyes.

Les aplicacions a l'escola cada vegada han anat agafant més força, i per això és important que sàpiguem distingir entre el que és una aplicació i un programa. Durant la presentació s'han diferenciat dos tipus d'aplicacions educatives: per aprendre a programar i les aplicacions que s'utilitzen per a l'escola. A més a més, he descobert que hi ha aplicacions per crear materials diversos, per organitzar, per treballar coneixments...

El que m'emporto d'aquesta presentació és el fet de no tenir por a crear una aplicació, a creure en que ho podem fer de manera senzilla i molt útil a les aules. Els mestres hem de confiar ada cop més en les TIC, i l'utilització i creació d'aplicacions formen en gran part els recursos que ofereixen les TIC.

L'altre presentació que ha hagut ha tractat sobre les TIC i les llengües. Aquest tema sempre ha estat debatit per mestres que potser no creuen tant enles TIC precisament en l'aprenentage de les llengües. Les nostres companyes ens han mostrat la importància que té inloure les llengües a l'aula d'una manera més dinàmica i adaptada als difernets ritmes d'aprenentages dels infants, cosa que trobo imprenscidible.


Moltes gràcies.

Els mòbils a l'aula i la visita de l'Escola Projecte (Aprenem amb els infants)

Avui hem començat les presentacions de grup en ls quals se'ns presentaun tema triat pel grup i del qual ens han de fer partíceps en aquestes presentacions.

Aquest primer grup ens presentava Els mòbils a l'aula.
Actualment, la tecnologia mòbil està en evolució, està a la nostra disposició de manera lliure i per tant, influexi en el nostre aprenentatge continu, aprenem constanment a través de tot allò que en permet fer i aprendre a través de les noves tecnologies. El mòbil és una eina mundialment utilitzada i de la qual en podem fer un molt bon ús i ens oferiex infinites possibilitats dia a dia: comunicació, oci, treball...

El paper del mestre i l’escola amb l’ús el mòbil hauria de ser incloure aquest com una realitat i fer-ne un ús com a un recurs ben utilizat, ja que els infants l'utilitzaran si o si. Ensenyar-losa ser  responsables i a tenir un pensamnet crític en l’ús del mòbil és el principal objectiu que els centres i els mestres han de tenir davant aquest dispositiu.

Quatre de les nosatres companyes han realitzat una dinàmica que m'ha semblat molt interessant i relament útil a les aules per aprendre qualsevol concepte vinculat i relacionat amb totes les àrees d'aprenentage.

Hem hagut d’afegir a un membre del grup  en un grup de whatsapp on estiguéssim amb ell i els membres del meu grup. Ens han enviat 4 o 5 pistes amb una frase que ens conduia a un lloc de la universiat on haviem de fer una fotografia i llavors ens enviàven un problema a resoldre relacionat amb les matèmatiques en aquest cas com per exemple calcular l'area d'un cub de paper que ens havien faciilitat els materials per poder-lo construir en una aula de la universitat.

La meva reflexió és que hi ha moltes més possibilitats de les que m'imaginava amb els mòbili tots els materials que ens i ofereixen aquests. L'important es saber el COM utilitzar-los de manera pedagògica a l'aula fent conscients als infants de la seva possibilitat d'aprenentatge  a través del seu bon ús.

La segona part de la sessió ha estat una de les més significaties i interessants per a mi. Una classe de 28 nens de l'escola pública Projecte ha vingut a la univeristat per ensenyar-nos a utilizar l'aplicació Scratch.

Primer de tot, els infants, juntamnet am l'ajuda de dos mestres que els van acompanyar (tutora de la classe i mestre de les TIC  a l'escola) ens han exposat una explicació i prenetació sobre aquesta programa d'animació que utilitzen força a la seva escola.

El Scratch és un programa d'animació on tothom pot aprendre a programar diverses imatges i icones que interactuen a través de moviments i tot allò que els hi diem que facin. El pensment computacional és aquell que ens permet organitzar una seqüència de moviements i odres.

Per fer-ho cal una aprenentatge en diversos nivells, els quals ens vam enesyar ho vam provar amb els infants.

Per fer-ho, cada infant va triar a una de nosaltres per poder-nos explicar bé i ajudar-nos a fer una programació en l'aplicació de manera ràpida i compartint coneixements dels alumnes que ja tenen prous com per transmetre'ls a nosaltres.



Reflexió final:

Crec qu el sentit d'aquesta sessió no ha estat fer relamnet un aprogaramació en l'apliccaió Scratcj, sinó que esn han fet veure com la programació pot ser una molt bona eina i recurs per fer detrminats aprenentatges a l'escola. Els infants es van mostrar molt interessats en expressar-nos tot allò que sabien mostrant-se en tot moment molt segurs i autònoms del que ens enseyaven, L'aprenentage amb els infants m'ha fer veure com els mestres hem de valorar més tot allò que saben i poden saber els infants, i així no tenir por a endinsar-nos en un món nou per a nosaltres peró tant nomral i útil per a ells.

10. L'ús dels mitjans i l'educació en comunicació

Durant aquesta sessió, a classe hem parlat sobre l'ús dels mitjans i l'educació en comunicació.

Normalment creiem que els alumnes dominen l'ús dels mitjans i sobretot aquelles applicacions que són utilitzades per comunicar-se. Els infants han de ser conscinets del mal ús que també es pot fer sobre aquets i per aixó hem de procurar que siguin concinets dels ricos i que es facin repsonsables i autònoms del seu aprenetatge a través d'aquets. Cal que eduquem ciutadans capaços de conviure en un món on són capaço de raonar i de ser crítics amb les seves pròpies decisions.

Vam veure un artcile on es justifica el per què és imporntant fer servir els mitjans de comunicació a l'escola. Aqusta article és el Manifest per l'educació en comunicació. Cliqueu-hi a sobre i el podreu llegir.

Un dels altres conceptes que he aprés en aquesta sessió és "l'educació mediàtica". Actualment el 99% de la població encara no sap i desocneix què és. L'alfabetització mediàtica és aquella capacitat d'entendre allò que se'ns explica a través d'aquests mitjans de comunicació, o alhora, saber i poder explicar i transmetre  a través dels mitjans de comunicació. Cal vigilar amb els tipus de mitjans de comunicació , ja que molts  poden crear falses esperançes o il·lusions de la realitat. Normalment ens fixem més en el llenguatge visiual que en el que aporten aquests  i no tant en el seu component relacional, és a dir, que deixem que ens portin a l'emocional i no tant a la raó per així descriminar-hi la realitat i el que de veritat ens volen vendre.

Els mestres hem de guiar i ajudar als alumnes a que siguin consicents de la seva ment crítica quan reen tota infromació externa. Per fer-ho, no obstant, no podem privar-los d'activitats, experiències i altres dinàmiques en les quals exerimentin amb aquesta mitjans i amb el que ens diuen.

Per fer-nos més concients també anoslatres com a ftures mestres, hem vislutailtzat un vídeo que m'ha fet relfeixonar sobre toa la pressió social que hi ha al voltant de la dona i de tothom en relaltat, com els mitjans infleuixen en noslatres i ens fan actuar de detrmiandes maneres. Aquí teniu el video:

A través d'aquest video seria una bona activitat per parla-ne amb els alumnes, i per fer-ne una reflexió crítca i així fer-los raonar sobre les seves pròpies opinions i sobre el que creuen que la societat pensa.

Crec que és molt important fomentar la llibertat d'expressió a través del raonamnet i la conversa amb els infants, i sobretot en aquest tema que està tant present en el dia dia de tots i que ens afecta d'una manera o altra. Els esterotips i els missatges que de vegades ens ofereixen els mitjans s'han de criticar, s'han de valorar des del raonament personal i així saber què és bo per a nosaltres i que no.

9. Creació de materials didàctics i recursos per a l'aprenentatge autònom!

Bon dia,

Avui el professor de l'assignatura TIC ens ha explicat a través d'una flipped classroom cm determinades aplicacions ens ajuden a preveure i promoure el treball autònom de l'alumne.

Per exemple, una d'elles era l'Educreations en la qual a través d'un vídeo editat en imatge i so pel mateix professor, se'ns explicava un contingut específic com les fraccions d'un nombre mixte. Dues aplicacions més que s'assemblen a aquesta són el Movenote i Lensoocreate. A més a més, hi ha altres aplicacions pensades més per a una treball autònom del mateix mestre per poder vídeos ja pensjats que ens serveixin per explicar a classe. Algunes d'aquestes són Edpuzzle, VídeoAnt i Vídeonot.es. També tenim més aplicacions que s'utilitzen com a material per poder fer la posada en comú a classe a través del treball autònom del nen davant un contingut. Una de les aplicacions més conegudes és Kahoot, ja que és molt fàcil de treballar i motiva als infants en una mena de competició molt interactiva i participativa. Altres aplicacions són Mentimeter i Google Forms.

La tasca a fer per tant ha estat:
Per parelles, triar un d'aquests programes i un contingut específic de primària a treballar. En el meu cas i el de la meva companya, la Marta, hem triat l'Edpuzzle per treballar la divisió de dues xifres. Després hem hagut de crear un producte concret i compartir-lo amb la resta del grup  i així poder fer la tasca demanada per penjar i compartir amb el professor.






Com ho hem fet?


Hem triat l'aplicació d'Edpuzzle i una de nosaltres s'ha hagut de registrar en l'aplicació, cosa que es por fer accedint amb el teu compre de google que ja tenim creat per la mateixa Universitat. Un cop hem entrar hem escollit un vídeo que prèviament hem visualitzat sobre una explicació d'una profesora a través d'un vídeo sobre la divisó de dues xifres. Hem vist que dins l'aplicació ens facilitava aquesta cerca del vídeo, buscant la paraula clau o inserint el mateix codi URL del youtube. Un cop l'hem inserit hem pogut editar-lo fàcilment. Aquí teniu els passos a seguir per poder crear el vídeo.

1. Primer hem possat el nom en aquest cas o inserit l'URL del vídeo buscat en una altra aplicació. Com podeu veure hem triat el primer que surt.

2. Al clicar el vídeo directament et deixa editar-lo. En aquesta fotografia podeu veure com hi ha la possibilitat de gravar la teva veu perquè mentre esdevé el vídeo els alumnes t'escoltin a tu en algun moment determinat.

3. El que nosaltres hem fet és seleccionar l'opció de "Quiz", en la qual arribat un punt del vídeo, aquest es para i a l'alumne li surt una pregunta que ha de respondre per poder seguir veient l'exercici.

4. Aquí l'exemple de com posar la pregunta.

 5. Així mateix, escrivim la resposta correcte que haurà d'escriure l'alumne, aproximadament semblant a les paraules del mestre.

6. Un cop ja hem posat totes les preguntes si notes de veu en els moments que volguem del vídeo, el qual s'atura esperant la resposta per poder continuar, guardem el vídeo i decidim, en aquest cas, que els alumnes no podran anar directament a les preguntes sense veure el vídeo sencer i amb l'ordre adequat. (Seleccionar "Prevent Skipping")

7. Un cop fet, compartim el vídeo inserint directament el codi ORL que ens facilita l'aplicació perquè directament l'enviem a l'alumnat i aquest el pugui realitzar.

8. Per finalitzar cal dir que la mestra pot veure qui ha realitzat la tasca, quantes preguntes ha respòs i la seva avaluació, i si l'alumne l'ha vist sencer o no.

Aquí us deixo el nostre material didàctic que hem creat amb l'aplicació. Podeu veure des del rol de l'alumne com es realitza l'exercici:


Reflexió final:

Per a mi, crec que ha estat una de les sessions en les que he aprés més com a futura mestre i de la qual en faré servir de ben segur una d'aquestes aplicacions perquè he vist realment el gran recurs del que disposem i la gran facilitat que té l'utilitzar-ho. En aquesta era digital tot mestre ha de ser conscient de la gran quantitat de recursos que les TIC ens ofereix i no tenir por a utilitzar-les. Hem de ser competents en les noves eines que ens ofereix Internet. Hem d'aprofitar-ho!



En les següents entrades hi haurà una que tractarà sobre la meva experiència provant cinc d'aquest productes creats per altres companyes de la classe,  així poder veure la diversitat d'aquest recursos i comentar-los en aquest blog.

Gràcies.

8. Repositoris i recursos digitals per a l'aprenentatge!

El dijous passat, dia 20 d'abril, vam estar parlant sobre un problema real que té relació amb un desbordament que ens provoca la gran quantitat d’informació que hi ha a Internet. Quan fem una cerca i trobem moltes Webs, blocs, Apps i això comporta que dediquem una bona estona a anar entrant a cada font d’informació i anar triant les que creiem que si serveixen i les que no.

Com podem fer perquè això sigui més fàcil i segur?

A Google, per exemple,  tenim els marcadors que ens informen de les pàgines més visitades per part nostra i ens enregistra i ens dóna la possibilitat d’ordenar tota aquesta informació per facilitar el trobar qualsevol pàgina que haguem buscat en un moment determinat.

La tasca que hem fet avui a classe és:

La creació d’un espai on hi hagi pàgines webs que ens interessi i que ho poguem d'organitzar nosaltres mateixes.

Com he dit abans, a través de la Webstore (app de Google) se'ns facilita la recerca de qualsevol aplicació que ens ofereix. La mateixa aplicació de Google està organitzada segons el tipus d’aplicació que vols trobar:categories, temes, jocs… A més a més, la gent que busca això pot puntuar la mateixa aplicació que ho facilita i així ja podem veure si ens interessa a nosaltres.


Un dels criteris queb he de teir en compte fer fer la tasca, i per mi el més rellevant després d'haver-la dut a terme, és pensar com organitzar tota aquesta informació dins una web creada, o blog, o el recurs que haguem triat. El professor ens ha contextualitzat un exemple en una escola. Per fer-ho ens centravem  en els soberts de sucre i cada alumne tenia una fitxa per organitzar-los, per exemple: gr, bars on han estan trobats, marques..., i així ja està pensada la manera d'porganityzar tota aquesta informació sobre el tema tractat, els sobrets de sucre.

Penso que és una activitat molt motivadora pels infants i alhora els fa pensar de manera individual i col·lectiva com organitzar la informació, ja sigui per una finalitat real com era aquesta amb els sobrets, o per qualsvol altra tasca del dia a dia que impliqui l'organització. I a més a més, tenint en compte als altres, ja que implica possar-se en la pell de l'usuari i pensar en què és el que vol buscar aquest i de quina manera més fàcil ho pot fer. A continuació segueixo explicant l'exemple.

Aquests nens també feien el treball de pensar en com jugar amb aquesta informació, i llavors veien que calia fer més apartats per cercar en relació al sucre. 

Nosaltres, en grup,  hem de decidir quins recursos digitals útils per a l’escola volem organitzar/trobar, per fer aquest joc. Hem de crear una pàgina web on hi hagi recursos pels infants.


Passos: definir quins camps d’informació creiem que serien útils per una base de dades, un recurs útil per a una escola (7,8 camps) → organitzar  La segona part és pensar com ho fem, quines eines tenim per poder classificar, per poder fer qualsevol consulta.

Aquí us deixo l'enllaç d'un document dirve on s'explica el recurs que vam utilitzar (Cistell d'històries audiovisuals), creat per facilitar a mestres, alumne i famílies la recerca de pel·lícules, contes, i sèries amb un fi educatiu de manera més segura i sobretot àgil. El més impornatnt és el procés que vam seguir i  com ho vam pensar. Al final del document hi ha una reflexió final de grup que crec molt interessant.

Fins la següent sessió,

Gràcies.

El Pla TAC de l'Escola Garbí!

Durant les pràctiques hem hagut de preguntar i descobrir de quina manera utilitzaven a la nostra escola de pràctiques el Pla Tac de centre.
Per fer-ho vaig fer una entrevista a  l'encarregat informàric i responsable del Pla Tac del centre a tots els cursos.
Aquestes van ser les preguntes i el que em van respondre:

(Teniu Pla TAC? Des de quan està en funcionament?
Qui s’encarrega d’aquest Pla? De revisar que es compleixi i de reformular-lo?
Com funciona aquest Pla? És present a tots els cursos de primària?
Quines tecnologies utilitza?)

Entrevista del Pla TAC a la meva escola de pràctiques:

- Teniu Pla TAC a l’escola? (Pla de tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement)

Si, calia equipar en primer lloc l'Escola, van introduir-se les PDI l'any 2008-10, posteriorment el curs 2010-11els armaris de portàtils i el GV (moodle), el curs 2012-13 va iniciar-se la Robòtica i es van substituir les PDI per TV. El curs 2014-15 va comprar-se una impressora 3D. Aquest curs s'han incorporat robots a Educació Infantil. Actualment tots els alumnes des de 5e de Primària fins a 2n de Batxillerat porten el seu dispositiu i el altres poden utilitzar els armaris d'ipads i portàtils disponibles a l'escola.


- Com s’utilitza aquest pla dins el centre? Per a què serveix?

El pla es coordina setmanalment mitjançant els Caps de Departament de les diferents Competències, aplicant les possibilitats que ofereix transversalment en les diferents matèries.

- Quina relació hi ha entre el Pla TAC i l’ús dels Ipads a les aules? Què es pretén?

Donar transparència als dispositius i que els coneixements i l'intercanvi d'informació puguin fluir sense problemes.

- Tots els mestres de l’escola (o la majoria) tenen formació i /o la segueixen reben?

Tenen formació i la segueixen reben.

- Sobre l’ús de les TIC i el Pla TAC de l’escola? Com se’ls forma?

Setmanalment s'imparteixen les "Pastilles TIC", compartint coneixements entre els companys del Claustre.

- Hi ha una avaluació a través d’aquest Pla de manera periòdica? 

Anual mitjançant consultes als companys i Departaments.

- Es treballa a través del Pla TAC i s’atenen les dificultats d’aprenentatge en alguns alumnes?

Si coordinades amb el DOP.

- Quins objectius teniu com a escola envers aquest pla o altres?

Adaptar currículums i aportar transparència a l'ús dels mitjans tecnològics.

- Com s’organitza aquest pla? Currículum, pedagogia de l’escola, organització general...?

Com he comentat abans,mitjançant reunions setmanals dels Caps de Departament que posteriorment coordinen amb els seus equips.

Reflexió final:

Per tan, crec que pel que he pogut observar directament durant les classes i durant tot el període de pràctiques, en el funcionament del centre, les TIC i el Pla TAC estan integrats de manera significativa en tots els aprenentatges que fan els infants. L'ús de l'Ipad, integrat de manera progressiva en els cursos de primària, facilita la gestió de documents, applicacions, responsabilitats dels alumnes...
En definitiva, és un recurs en el qual l'escola hi ha confiat i ha sabut conèixer per poder-la integrar de manera adequada i com a una eina útil a través de la qual els infants aprenen diversos conceptes d'una manera molt més autònoma i responsable. Com es veu en l'entrevista, el centre fa un sguiment i es rennova constament en l'ús de les TIC mitjanánt el Pla TAC, i per tant, podem dir que es tracta d'una escola que ha obtat i ha treballat l'ús de les TIC com a eina fonamental i bàsica per el dia dia a l'escola.

7. El Pla TAC de centre

Aquesta ha estat la última sessió abans de marxar altre cop al segon període de pràctiques a les escoles. El que hem estat fent ha estat informar-nos i conèixer què és el Pla TAC, i a més a més, ens hem organitzat per saber què i com hem de fer les tasques acordades mentre estiguem de pràctqiues.

Què i com hem d'enseyar a les escoles a tarvés de les TIC?
Som analfabets si no sabem escriure? Amb les noves tecnologies tot el dia estem utilitzant el mòbil… Per poder estar integrats en la societat és necessari estar-hi tot utilitzant les noves tecnologies d'una manera útil, amb consciència i amb un bon ús, sobretot en les escoles. Els infants han d'estar integrats en la societat de manera íntegra i els mestres els hem de saber guiar i orientar perquè siguin alfabets en aquestes noves tecnologies que els connecten amb el món actual.

Ens hem de replantejar  el "com" donar les classes en totes les àreea introduint i fent bon ús de les TIC. Caldrà que el mestre tingui un certificati i sigui concient del que representa fer un aprenentage  a través de les TIC, sinò, no té sentit res del que poguem fer a les aules utilitzant tecnologies.


El Pla TAC : tecnologia per l’aprenentatge i coneixement. Qualsevol centre educatiu ha de tenir el seu Pla TAC (aquí podeu trobar informació sobre aquest pla)

Per una banda, aquest pla ens marca els objectius sobre "com" haurien d’estar enfocats en cada escola. Per altra banda, ens pot servir per fer un diagnòstic per veure com va i com funciona ara l’escola en qüestió per poder-ho millorar. També s'observa l'apartat de l'avaluació en el qual ens orienta diversos punts per saber què modificar i veure així els problemes o punts més febles. Alhora hi ha uns indicadors que ens faciliten el punt de mira per veure clarament quines coses estem fent bé  i quines no.


Les tasques per tornar després de pràctqiues seran:

- Aprofitant que ja estem en una escola farem una aproximació descriptiva, interessant-nos per com funciona aquella escola , preguntar als professors i encarregats de les TIC i dir-lis sí fan el diagnòstic TAC, sí els professors tenen formació, com funciona tot el tema de les noves tecnologies...


Com funciona el pla TAC?

Visió del centre: ens explica actualment i l’evolució que han patit les escoles respecte les noves tecnologies. Al principi s'entenia la informàtica com a objecte de coneixement, com uns continguts sobre l’ús de l’ordinador. Del anys 90 cap al 2000 van dir que no era tant l’objectiu d’aprenentage sinó que es reconeixia com un recurs per aprendre altres coses, altres àrea, qualsevol dels altres continguts educatius... Utilitzar-ho com a eina integrada en el currículm per l’aprenentage d'altres continguts era el nou objectiu... A partir dels 2000 vam adonar-nos que a través de les TIC podem generar situacions que gràcies aquestes tecnologies els infants puguin descobrir per ells mateixos.

Com ho podem relacionar amb els models pedagogics de fa dues sessions? Amb el RAD i amb el TPACK ja que són dos del model que més inetgren les TIC com aun recurs pedagògic i que a més a més ho combien amb totes les àreas i punts claus de les escoles (el TPACK el que més) . En aquest document també s’expliquen factors que mediatitzen l’ús de les noves tecnologies en un centre educatiu, també quins continguts digitals tenim a l’abast (interacció oberta o interacció dirigida /focus contingut en les matèries i focus en les competències bàsiques), també la plataforma de centre i per últim, els recursos tecnologics i els seus usos.


Els objectius que se'ns presenten en el Pla TAC són:





Una de les altres tasques és:

XANP (una gimcana telemàtica):


És com un whatsaps  o sms on només podem enviar-nos text. El nostre professors ens ha explicat una experiència a través de la qual podem conèixer aquesta eina per fer servir entre escoles i per treballar en els porjectes. Es va donar una situació de col·laboració entre escoles que pot explicar molt clarament el com utilitzar les TIC per l’aprenentatge. Podeu fer-hi un cop d'ull aquí.


Què es va fer?
Entre escoles, es comunicaven amb un personatge inventat que provenia d’un dels satèl·lits de Júpiter i cada escola (classe) es responien i es comunicaven entre ells perquè volien saber com era el personatge que havia estat inventat per un dels professors que també responien com a escola i actualment el que és el nostre tutor i en aquell moment també el d'una de les classes de les escoles implicades tutor . Els mestres compartien amb ell  el fet de que havia creat molt dubtes i preguntes sobre coses de l’espai, que  es creava un ambient de sorpresa i unes ganes impressionants.  A partir d'aquest projcte, els infants estaven estimulats i motvats per conèixer molt conceptesi coneixements nous: van aprendre factors de conversió d’una manera molt més interessant, volien saber-ho lligar a la història i al personatge...no era un estudiperquè si, hi avia una intenció per part dels infants i aixó els dónava sentit i coherència amb allò que aprenien amb ganes.


Nosaltres tenim la possibilitat de crear aquest espai: Dissenyar una proposta semblant enfocada cap a la interacció amb l’escola Collaso i Gil. Entre tots vam estar dient per grups propostes sobre idees/temes/enigmes per realitzar aquest intercanvi de missatges durant l'estada de pràctiques. Les vam posar en comú i  vam decidir la definitiva que posarem en pràctica a la realitat amb l’escola durant l’estada de pràctiques, tot el grup sencer, no per grups.

Vam triar la proposta de "l’Espia" i aquestes serien les condicions: Cada setmana un grup o persona del grup ha de manteenir el contacte amb l'escola i amb els nens i així porposar-lis un enigma cada setmana spbre coses a resoldre per ajudara l'espia a sortir d'un embolic.


Us aniré informant sobre com esdevè aquest repte!


Gràcies. .

6. La competència digital docent

En l'entrada anterior vam comentar la idea de competències bàsiques digitals a primària, fent així referència a "allò" que l'alumne ha d'haver assolit un cop finalitzi l'etapa.

En el dia d'avui, hem vist un punt de vista molt diferents, però el que realment ens interessa a nosaltres: La competència digital docent.

Per poder iniciar la sessió, cada grup havia preparat una presentació amb diverses parts del currículum on es feia referència  a les TIC i a com els mestres haurien d'ensenyar a través d'aquestes.

A més a més, es crearà un qüestionari durant l'estada de pràctiques per autovaluar-nos en referència a aquestes competències. Cada grup hem estat crant (durant la sessió d'avui) 15 preguntes amb 4 possibles respostes.

La competèmcia digital docent


Els mestres podem programar molt bé que l’infant vagi fent tot el treball a l'escola relacionat amb les tic, però si el professor no ho utilitza, per a ells, els nens,  no serveix bé. Educa molt més allò que no tens preparat a l’aula que no el que tens programat fil per randa. En situacions del dia a dia, on hi ha imprevistos, és on hem de demostrar la flexibilitat i presa de decisions d'un mestre, per tant, s’educa més per allò que d'alguna manera no controles, que no pas allò que ja està del tot programat i massa pensat.

Som nosaltres els que hem de ser conscients de la manera en com contegiem l'ús d’aquestes tecnologies en la relacio amb l’aprenentatge a l'aula.

Hem estat observant la competència digital, concretament a blanquerna (artcile jordi simon). Aquesta article ens explica d'una manera clara què és la “competecia digital docent”. Ara estem en un moment que des del departament d'ensenyament s'estan prenent molt seriosament el fet d'exigir als mestres que hagin d'acreditar i ser competents en les TIC. També és necessari que els mestres justifiquin i tinguin la necessitat de ser molt bons mestres i usuaris en aquestes noves tecnologies, concretament les més pedagògiques, que en siguin conscients.
Què han de saber els mestres perquè com a models siguin coherents? A nosaltres se’ns exigirà que tiguem un certificat de “comptència docent”, el qual està normativitzat. Aquesta possibilitats per treure's el certificat i la mateixa idea va sorgir l’any passat a disposició del departament on està tot molt ben especificat.

CDD (Competència digital docent) = CDI: competencia digital insatrumental (sabem utiltzar les tic com a insrument i cal saber fer servir programes i apps) + CDM: competència digital metodològica (la competència digital que nosaltres utilitzem metodològicament, de quina manera nosaltres som competents preparant una presentació de PWP perquè els infanst aprenguin quelcom, de quina manera si utilitzo una aplicació als infants els serà més facil l’aprenentatge?)

En la web “acreditació de la competència “ (acticweb) explica que quan vulguem tenir aquest certificat aquí hi trobarem un examen per poder estudiar i adquir el títol oficial si l’aproves. L’haurem d’aprovar tots quant surti. Serà com a obligació tenir-lo en totes les escoles per a tots els docents. Hi ha 3 nivells (basic, mitjà i avançat). Aquest títol és obligatori.

Hi ha documents complementaris que es troben en el departament per ser més competens.

CDI :Un dels (continguts de competències actic): Està organitzat en 8 competències en relació al nivell de l'actic) i després ens diu per nivell quines capacitats ha de desenvolupar el mestre (ser capaços de …).

CDM: Serà un procés en el qual des de cicle inicial els alumnes han de començar creant el seu DPA (Dossier personal d’aprenentage ) on estarà relacionat amb totes les àrees del currículum. En aquest dossier hi posaran les activitats que s’han fet vinculades a quina àrea...,i això serà l'eina per poder avaluar aquesta cdm.


Gràcies..

5. La competència digital a primària

En la sessió d'avui s'han fet les presentacions sobre els models pedagògics i hem tractat i parlat sobre el currículum, enfocant la mirada en els objectius que han d’assolir els infants en les TIC.


A més a més, hem fet un Power Point fent referència a les competències del currículum: Competència bàsica digital (La competència digtal a primària)

Com ho hem fet?

A través de les infografies que ja he esmentat en alguna entrada anterior: Què és una Infografia? És una manera de presentar la informació, és l’utilització gràfica per ensenyar continguts als infants, és molt anecdòtica i visual.

Aquestes són les definicions clau per entedre aquests quatre models pedagògics:


SAMR/RAT:

És una estratègia/model pedagògic, en el qual se’ns presenta un patró a seguir, una manera de fer que ens anirà bé per tenir en compte com a model a imitar.
Alhora, ens ajuda a veure quines possibilitats tenen les TIC per incloure-les a l’aula.

Les nostres companyes també han parlat sobre un altre model similar al SAMR: el RAT. Aquest model és molt similar al primer però no fa tant èmfasi en la fase “redefinir”



ACOT2: apple classrooms of tomorrow

És l’evolució del rol del mestre amb la incorporació de les TIC. Pretén integrar les TIC a la vida quotidiana dels alumnes (no només a la classe d’informàtica). A més a més, vol afavorir l’actitud col·laborativa entre mestres i alumnes. Per tant, se centra en el canvi del rol del mestre com a un model d’activitat bidireccional entre aquest i l’alumne.

Realment és així? Cal un canvi educatiu on les TIC tinguin més rellevància a l’aula, on el rol del mestre sigui fonamental i esdevingui un canvi de relació entre mestre- alumne.


TPACK: (coneixement tècnic pedagògic del contingut)
El model es va crear entre l’any 2006-2009. Serveix per incorporar les TIC de manera eficaç en l’ensenyament. Identifica els tipus de coneixement que el docent necessita per integrar les TIC a l’aula.

"Com a mestres podríem fer l’exercici de pensar quines assignatures de la Universitat s’han basat en el contingut, quines en el coneixement pedagògic i quines en la tecnologia. Això ens parla sobre una necessitat en la interacció entre les TIC, el contingut i pedagogia. No té sentit conèixer recursos TIC de les matemàtiques, per exemple, si no s’apliquen i ens les ensenyen en relació a la pedagogia i el contingut."


FLIPPED CLASSROOM

L’últim model consisteix en un mètode pedagògic en què l’alumne treballa a classe un contingut i aquests són traslladats a l’aula.

Es basa en la Taxonomia de Bloom: Les capacitats que els nens posen en joc depenent dels continguts que es treballen (segons els tipus d’activitats que fem).

És rellevant treballar-ho tant a casa com a l’escola, aprofitant les noves tecnologies de manera autònoma (ordinadors, ipad...)



La competència digital a primària

Hem treballat el document de “les competències bàsiques en l’àmbit digital” a Primària a través de la pàgina web Xtec: Departament d’Ensenyament.

Què han de conèixer els infants sobre l’àmbit digital?
El mestre és qui pensa com i què aplicar del Currículum. Aquest l’hauríem de compartir en reflexió entre mestres i alumnes.

Quins objectius ens podem marcar com a mestres? Què fem amb aquest document?
Els objectius clau són:

- Conèixer el document i comprendre’l (estructura, contingut…) tenint en compte què ens diu a l’hora de crear activitats i utilitzar-ne els recursos.


- Veure quina dimensió més pràctica pot tenir (com el podem utilitzar), en quines situacions.


- Entendre què ens aporta i en quines situacions ens pot ser útil.


Com podem fer-ho?


-Una lectura segons l’estructura del document.


- Treballar per grups segons les dimensions. Dins aquestes, cada grup pot treballar una competència per després posar-ho en comú amb la resta de la classe.









Gràcies.

4. Models pedagògics vincultas a l'ús de les TIC!

Durant la sessió d’avui hem recordat “Twitter” com a eina TIC. A més a més, hem estat coneixent diverses opcions en el Google drive que abans no havíem utilitzat mai. Per acabar, hem estat realitzant les infografies que parlaven d’un tema determinat per grup.


Google drive


Així com el Word va estar dissenyat per fer documents per imprimir, el Google drive va néixer amb la finalitat del coneixement digital. Els textos són més com apunts de treball que no pas documents per ser impresos, és un espai de treball, focalitzem en el procés de treball. Serveix per compartir documents, enllaços, entre d’altres, a través de varies eines.


Hem après a fer enllaços dins el mateix document de drive. Com fer índex d’enllaços que ens porten a paràgrafs determinats del mateix document. És com si fos un índex normal i al clicar sobre l’enllaç se’n va a (es visualitza) la pàgina que conté la informació que m’interessa.


Com ho podem fer?

Selecciona una part del text com un títol. Clica sobre “text normal” i obre la fletxa dreta. Selecciona el títol que tu vulguis segons la mida o la importància . Anar a “insertar índice”, i al clicar a dalt a l’índex sobre qualsevol títol ja et porta a l’apartat seleccionat(com el Word al fer un mateix índex). Si volem eliminar l’índex només cal clicar a la dreta com si hi hagués un rectangle mateix en l’índex, de tipus quadre de text, clicar el botó dret i a “eliminar índex.

Twitter

Què és el Twitter? Vam llegir un article de Raquel Rubín on descrivia la utilitat i explicació sobre el que és Twitter en general. M’ha resultat de gran ajuda ja que jo, abans d’aquesta sessió no sabia res sobre el Twitter, intuïa una mica qle que era però no l’havia utilitzat mai no aprés a fer servir.

Aquí teniu l’enllaç de l’article citat: https://www.ciudadano2cero.com/twitter-que-es-como-funciona/

Què ens explica l’article?

Segons l’autora, Twitter és una plataforma de comunicació bidireccional amb naturalesa de xarxa social o et permet decidir amb qui et vols relacionar i que alhora limita els teus missatges i comentaris amb 140 paraules.

Les relacions a Twitter tenen dos extrems,  els “seguidors” i els “seguits”.

Per a què serveix? I cito de l’autora: “En definitiva, cuando hablas con alguien que se ha tomado el tiempo para probar Twitter en serio, es habitual que empiecen a fluir inmediatamente los temas de conversación sobre nuevas y refrescantes ideas en todo tipo de campos, gente interesante a seguir, noticias de última hora, tendencias en los medios sociales, en tecnología, en la moda, recomendaciones de todo tipo de cosas, un amigo que ha encontrado empleo gracias a una oferta que localizado vía Twitter, otro que ha conseguido incrementar un 25% las ventas de su tienda de artículos de surf…”

Per a  mi ha estat tota una descoberta, perquè tenia uns estereotips com clars en la visió del Twitter. Ara penso diferent, crec que és una manera de relacionar-se única, agrupant  fent sentir a grups de gent molt escoltats, recolzats i compresos. Com a societat cal que es fomenti el respecte per les diverses opinions tot compartint informacions, dades i opinions. Twitter genera relació social, coneixement i cultura. No cal dir que tot i això serveix si s’utilitza amb un fi positiu.

·      Alguns conceptes clau per saber com funciona twitter:

Retwitar: quan alguna persona ha penjat un escrit i ho “retwitejes” de la pàgina general que tu tens amb tots els qui segueixes i els seus missatges, al retwitejar se’t posa a la teva pàgina personal única, no a la teva pàgina general on veus als qui segueixes. Així, dónes informació del que a tu t’interessa als qui et segueixen. Aquí podem relacionar aquest fet amb la identitat digital de la que tant hem estat parlant. Aquestes eines formen part del creixement i formació de la nostra identitat.

Tenir seguidors al Twiter: la gent que segueix el teu perfil. No has d’autoritzar a qui et vol seguir, sinó que directament et segueixen. Si tu segueixes a una persona veus els seus comentaris però ell a tu no si no et segueix.

#: Què són?: fan referència a un tema o persones que jo vull que vegin que l’he citat en el meu Twitter.

Explorar i torbar usuaris: escriure en “explorar” el nom de la persona o posant @..i el nom d’usuari ja pots fer l’enllaç perquè ho vegi.

Twittar, “piular”: fer un comentari dins el Twitter

Models pedagògics vinculats en l’ús de les TIC

Cada grup s’ha hagut d’informar sobre un dels quatre models pedagògics vinculats amb l’ús de les tic: SAM/RAT, ACOT2, TPACK i FLIPPED CLASSROOM

Per fer-ho, el meu grup hem preparat com una mena potser que és diu INFOGRAFIA, i ho fem fet a través del programa Canva.es. Aquí teniu l’enllaç per si us pot servir de recurs.

Hem treballat el model TPACK.

TPACK: (coneixement tècnic pedagògic del contingut)      

El model es va crear entre l’any 2006-2009. Serveix per incorporar les TIC de manera eficaç en l’ensenyament. Identifica els tipus de coneixement que el docent necessita per integrar les TIC a l’aula.

Per fer-ho s’han d’interrelacionar tres conceptes:

• Contingut (coneixement del contingut).
• Pedagogia(coneixement pedagògic), que relacionat amb el contingut i la tecnologia seria: el coneixement pedagògic dels continguts i el coneixement pedagògic tecnològic.
• Tecnologia (coneixement tecnològic), relacionant-ho:  el coneixement tecnològic del continguts i el coneixement tecnològic pedagògic.

Implicacions pràctiques que ens ofereix aquest model:

• El Model relacional ( el coneixement sobre la interrelació).
• La Presa de decisions ( la reflexió, activitat més creativa).
• El Model situacional (tenir en compte el context).
• La Innovació en les TIC (reorientar, filtrar i centrar l’ús educatiu de les TIC).
• La Formació del professorat ( que siguin més competents).
• La Investigació educativa (ajudar en les investigacions basades en els tres conceptes).

Un exemple real el podem trobar en les aportacions que  Judi Harris i Mark Hofer han creat sobre el model TPACK: tot un seguit d’activitats basades en aquest tres conceptes interrelacionats enfocats a totes les àrees.

Per fer la reflexió final he cregut oportú citar el que vaig escriure pel bloc general de la classe:

“Com a mestres podríem fer l’exercici de pensar quines assignatures de la Universitat s’han basat en el contingut, quines en el coneixement pedagògic i  quines en la tecnologia.

Això ens parla sobre una necessitat en la interacció entre les TIC, el contingut i pedagogia. No té sentit conèixer recursos TIC de les matemàtiques, per exemple, si no s’apliquen i ens les ensenyen en relació a la pedagogia i el contingut.”

3. Canvis de paradigam educatiu. Constructivisme i connectivisme!

En la tercera sessió hem tractat dos temes rellevants: El connectivisme i l'eina digital "Videonot".

Per començar, hem hagut de visualitzar el següent video que he cregut oportú que puguéssiu veure:

El connectivisme és el fet d'estar connectat en tot moment  amb el món que ens envolta, amb els altres per tal de poder ampliar els nostre coneixements, tan per la banda del coneixements previs com aquells nous apresos. A l'escola sempre es diu que hem de crear aquest vincle entre el que ja saben i amb el que aprendran de nou. Les TIC és un molt bon recurs per poder establir aquestes connexions i cal que ho tinguem en compte en tot moment. 

En aquesta sessió he aprés a tenir més en compte tots aquests recursos que en un futur em poden ser de gran ajuda. És impresidible que els èssers humans ens connectem amb tot allò que tenim al nostre abast i el que ens envolta. És una realitat i per tant, cal que la tinguem molt present en el dia a dia a l'aula, ja que els infants formen part de la societat i els hem d'educar com a ciutadans integrats dins un món connectat cada cop més digitalment.

Com a mestres hem d'inculcar en els infants la idea que no tot el que ens envolta és cert. Cal que sigui crítics i creatius perquè puguin decidir i discrimniar allò que coneixen. Han de saber que no tot és tal i com ens diuen les informacions exteriors.

Per altra banda, hem conegut l'eina educativa videonot que ens pot servir per analitzar diverses situaciosn en l'àmbit eduactiu o bé ens permet treballar dins l'aula amb els alumnes. A més a més, ens permet fer comparacions de videos i comentar-los per tal de que es vegin "in situ" quan els veiem.

Per la propera sessió, hem d'escriure en aquest bloc personal tot allò que sabem sobre Twitter. Per la meva part, desconec totalment aquesta eina ja que no és del meu ús diàri. Sé que és una aplicació que funciona com a xarxa social i que s'utilitza per compartir idees i frases "icòniques" on la gent hi comparteix comentaris sobre un mateix tema.  Realment no sé gaire cosa més. Espero en la porpera sessió en sigui tota una experta.

2. Identitat digital i entorn personal d'aprenentatge (PLE)

Durant la sessió 2 hem utilitzat la dinàmica de Philips (6x6: es fan 6 preguntes donant 6 minuts) per saber "Què és i com es gestiona la identitat digital?

Aquesta dinàmica s’utilitza a l’escola perquè tots els nens de cada grup petit hagin de respondre i no es quedin callat envers la resta del grup. Implica a cada membre del grup sense deixar exclòs a cap dels infants.

Nosaltres, hem  hagut de decidir en el nostre grup quin ordre seguir per respondre-la.

 1- Què és la identitat digital?

-La descripció que ens defineix a nosaltres dins la comunitat digital en l’era virtual.

-Tot allò que podem trobar i que ens informi (imatges, articles, dades) definint la nostra identitat.

Per a mi, un dels grups que ho ha definit millor i que més s'adequava a la nostra definició ha estat el primer:

Grup 1: És el rastre que té cada persona a Internet. A vegades és d’apartat personal i d’oci i d’altres que van més enllà, ja sigui temes professionals, esportius... No saps mai si es veritat o no, qui ho ha publicat, qui ho mira i molts cops no es pot esborrar perquè ha sigut publicat per tercers.

2-Com es gestiona la identitat digital? Com fem que es conegui més?

La gestió de la identitat no està del tot controlada per l’usuari, per una banda la controla la comunitat digital qui gestiona el contingut i l’ús, i per altra banda tu mateix utilitzant fonts i xarxes socials en les que hi dipositem informació nostre tot fent difusió. Ser conscients que la nostres dades i informació sempre quedaran a la red social.

3-Quins inconvenients i quins avantatges pot tenir la nostra presència a la xarxa?

- Inconvenients: Que es poden utilitzar i fer difusió de dades personals, imatges...sense el teu permís que et poden perjudicar en un futur. Pots estar controlat i vigilat fins a un punt que coneguin de manera vulnerable informació sobre la teva identitat i vida.

- Avantatges: és una manera de donar-te a conèixer arreu del món i que per exemple en l’àmbit laboral et pot facilitar i beneficiar l’intercanvi d’informació que et pot obrir més possibilitats. Et connecta i et relaciona amb altres usuaris d’arreu del món en el qual l’intercanvi d’informació amb els mateixos interessos. Facilitar la recerca d’individus que poden estar en perill o necessitar ajuda.

4. Què creieu que li agradradaria trobar a un director d’escola si busqués informació vsotra a la xarxa?

- Aportacions en l’àmbit eduactiu com revistes, artciles, blogs, formació...

- Experiències a les escoles.

- Perfil que es presenta en l’era digital tingui coherència amb el perfil de mestra que es busca i que realment ets.

- Compartir idees i informació de manera recíproca entre usuaris i mestres per enrriquir i ampliar l’intercanvi d’informació per la teva formació i diversificat.

5. Com podem ajudar els nens a tenir consciència i a gestionar la seva identitat digital?

- Que conegin app fonts d’informació per poder fer visibles les conseqüencies i funcionametn de l’era digital fent-los conscient del caire mundial que abarca i la rapidesa amb la que es difon informacions

- Ajudant-los  a que coneguin les conseqüències i riscos que poden haver-hi

-Mostrar bons models i accions que no afecten i controlen el mal ús de la informació.

- Mostrar-lis notícies de fets que els ajudin a reflexionar sobre els diferents punts de vista, opinions i relativitat que hi ha al tenir informació sobre alguna altra persona.

A més a més,  durant la sessió d'avui també hem aprés i parlat sobre un nou concepte:

PLE (Personal learning environment)

Segons Wikipedia PLE és: "el conjunto de herramientas, fuentes de información, conexiones y actividades que cada persona utiliza de forma asidua para aprender".

El PLE és una nova possible manera d’aprendre, és una manera de fer d’aprendre. Pots aprendre les coses gestionant el teu PLE, per tant, aquest està mot vinculat a la pedagogia. Si sabem com utilitzar-lo podem aprendre molt.

He creat un PLE utilitzant l'aplicació Power Point. Hi podeu veure les relacions d'aprenentage  que considero que tinc amb el meu entorn: