diumenge, 30 d’abril del 2017

10. L'ús dels mitjans i l'educació en comunicació

Durant aquesta sessió, a classe hem parlat sobre l'ús dels mitjans i l'educació en comunicació.

Normalment creiem que els alumnes dominen l'ús dels mitjans i sobretot aquelles applicacions que són utilitzades per comunicar-se. Els infants han de ser conscinets del mal ús que també es pot fer sobre aquets i per aixó hem de procurar que siguin concinets dels ricos i que es facin repsonsables i autònoms del seu aprenetatge a través d'aquets. Cal que eduquem ciutadans capaços de conviure en un món on són capaço de raonar i de ser crítics amb les seves pròpies decisions.

Vam veure un artcile on es justifica el per què és imporntant fer servir els mitjans de comunicació a l'escola. Aqusta article és el Manifest per l'educació en comunicació. Cliqueu-hi a sobre i el podreu llegir.

Un dels altres conceptes que he aprés en aquesta sessió és "l'educació mediàtica". Actualment el 99% de la població encara no sap i desocneix què és. L'alfabetització mediàtica és aquella capacitat d'entendre allò que se'ns explica a través d'aquests mitjans de comunicació, o alhora, saber i poder explicar i transmetre  a través dels mitjans de comunicació. Cal vigilar amb els tipus de mitjans de comunicació , ja que molts  poden crear falses esperançes o il·lusions de la realitat. Normalment ens fixem més en el llenguatge visiual que en el que aporten aquests  i no tant en el seu component relacional, és a dir, que deixem que ens portin a l'emocional i no tant a la raó per així descriminar-hi la realitat i el que de veritat ens volen vendre.

Els mestres hem de guiar i ajudar als alumnes a que siguin consicents de la seva ment crítica quan reen tota infromació externa. Per fer-ho, no obstant, no podem privar-los d'activitats, experiències i altres dinàmiques en les quals exerimentin amb aquesta mitjans i amb el que ens diuen.

Per fer-nos més concients també anoslatres com a ftures mestres, hem vislutailtzat un vídeo que m'ha fet relfeixonar sobre toa la pressió social que hi ha al voltant de la dona i de tothom en relaltat, com els mitjans infleuixen en noslatres i ens fan actuar de detrmiandes maneres. Aquí teniu el video:



A través d'aquest video seria una bona activitat per parla-ne amb els alumnes, i per fer-ne una reflexió crítca i així fer-los raonar sobre les seves pròpies opinions i sobre el que creuen que la societat pensa.

Crec que és molt important fomentar la llibertat d'expressió a través del raonamnet i la conversa amb els infants, i sobretot en aquest tema que està tant present en el dia dia de tots i que ens afecta d'una manera o altra. Els esterotips i els missatges que de vegades ens ofereixen els mitjans s'han de criticar, s'han de valorar des del raonament personal i així saber què és bo per a nosaltres i que no.

dilluns, 24 d’abril del 2017

9. Creació de materials didàctics i recursos per a l'aprenentatge autònom!

Bon dia,

Avui el professor de l'assignatura TIC ens ha explicat a través d'una flipped classroom cm determinades aplicacions ens ajuden a preveure i promoure el treball autònom de l'alumne.

Per exemple, una d'elles era l'Educreations en la qual a través d'un vídeo editat en imatge i so pel mateix professor, se'ns explicava un contingut específic com les fraccions d'un nombre mixte. Dues aplicacions més que s'assemblen a aquesta són el Movenote i Lensoocreate. A més a més, hi ha altres aplicacions pensades més per a una treball autònom del mateix mestre per poder vídeos ja pensjats que ens serveixin per explicar a classe. Algunes d'aquestes són Edpuzzle, VídeoAnt i Vídeonot.es. També tenim més aplicacions que s'utilitzen com a material per poder fer la posada en comú a classe a través del treball autònom del nen davant un contingut. Una de les aplicacions més conegudes és Kahoot, ja que és molt fàcil de treballar i motiva als infants en una mena de competició molt interactiva i participativa. Altres aplicacions són Mentimeter i Google Forms.

La tasca a fer per tant ha estat:
Per parelles, triar un d'aquests programes i un contingut específic de primària a treballar. En el meu cas i el de la meva companya, la Marta, hem triat l'Edpuzzle per treballar la divisió de dues xifres. Després hem hagut de crear un producte concret i compartir-lo amb la resta del grup  i així poder fer la tasca demanada per penjar i compartir amb el professor.






Com ho hem fet?


Hem triat l'aplicació d'Edpuzzle i una de nosaltres s'ha hagut de registrar en l'aplicació, cosa que es por fer accedint amb el teu compre de google que ja tenim creat per la mateixa Universitat. Un cop hem entrar hem escollit un vídeo que prèviament hem visualitzat sobre una explicació d'una profesora a través d'un vídeo sobre la divisó de dues xifres. Hem vist que dins l'aplicació ens facilitava aquesta cerca del vídeo, buscant la paraula clau o inserint el mateix codi URL del youtube. Un cop l'hem inserit hem pogut editar-lo fàcilment. Aquí teniu els passos a seguir per poder crear el vídeo.

1. Primer hem possat el nom en aquest cas o inserit l'URL del vídeo buscat en una altra aplicació. Com podeu veure hem triat el primer que surt.


2. Al clicar el vídeo directament et deixa editar-lo. En aquesta fotografia podeu veure com hi ha la possibilitat de gravar la teva veu perquè mentre esdevé el vídeo els alumnes t'escoltin a tu en algun moment determinat.



3. El que nosaltres hem fet és seleccionar l'opció de "Quiz", en la qual arribat un punt del vídeo, aquest es para i a l'alumne li surt una pregunta que ha de respondre per poder seguir veient l'exercici.


4. Aquí l'exemple de com posar la pregunta.



 5. Així mateix, escrivim la resposta correcte que haurà d'escriure l'alumne, aproximadament semblant a les paraules del mestre.


6. Un cop ja hem posat totes les preguntes si notes de veu en els moments que volguem del vídeo, el qual s'atura esperant la resposta per poder continuar, guardem el vídeo i decidim, en aquest cas, que els alumnes no podran anar directament a les preguntes sense veure el vídeo sencer i amb l'ordre adequat. (Seleccionar "Prevent Skipping")


7. Un cop fet, compartim el vídeo inserint directament el codi ORL que ens facilita l'aplicació perquè directament l'enviem a l'alumnat i aquest el pugui realitzar.


8. Per finalitzar cal dir que la mestra pot veure qui ha realitzat la tasca, quantes preguntes ha respòs i la seva avaluació, i si l'alumne l'ha vist sencer o no.

Aquí us deixo el nostre material didàctic que hem creat amb l'aplicació. Podeu veure des del rol de l'alumne com es realitza l'exercici:


Reflexió final:

Per a mi, crec que ha estat una de les sessions en les que he aprés més com a futura mestre i de la qual en faré servir de ben segur una d'aquestes aplicacions perquè he vist realment el gran recurs del que disposem i la gran facilitat que té l'utilitzar-ho. En aquesta era digital tot mestre ha de ser conscient de la gran quantitat de recursos que les TIC ens ofereix i no tenir por a utilitzar-les. Hem de ser competents en les noves eines que ens ofereix Internet. Hem d'aprofitar-ho!



En les següents entrades hi haurà una que tractarà sobre la meva experiència provant cinc d'aquest productes creats per altres companyes de la classe,  així poder veure la diversitat d'aquest recursos i comentar-los en aquest blog.

Gràcies.

8. Repositoris i recursos digitals per a l'aprenentatge!


El dijous passat, dia 20 d'abril, vam estar parlant sobre un problema real que té relació amb un desbordament que ens provoca la gran quantitat d’informació que hi ha a Internet. Quan fem una cerca i trobem moltes Webs, blocs, Apps i això comporta que dediquem una bona estona a anar entrant a cada font d’informació i anar triant les que creiem que si serveixen i les que no.

Com podem fer perquè això sigui més fàcil i segur?
A Google, per exemple,  tenim els marcadors que ens informen de les pàgines més visitades per part nostra i ens enregistra i ens dóna la possibilitat d’ordenar tota aquesta informació per facilitar el trobar qualsevol pàgina que haguem buscat en un moment determinat.

La tasca que hem fet avui a classe és:

La creació d’un espai on hi hagi pàgines webs que ens interessi i que ho poguem d'organitzar nosaltres mateixes.

Com he dit abans, a través de la Webstore (app de Google) se'ns facilita la recerca de qualsevol aplicació que ens ofereix. La mateixa aplicació de Google està organitzada segons el tipus d’aplicació que vols trobar:categories, temes, jocs… A més a més, la gent que busca això pot puntuar la mateixa aplicació que ho facilita i així ja podem veure si ens interessa a nosaltres.


Un dels criteris queb he de teir en compte fer fer la tasca, i per mi el més rellevant després d'haver-la dut a terme, és pensar com organitzar tota aquesta informació dins una web creada, o blog, o el recurs que haguem triat. El professor ens ha contextualitzat un exemple en una escola. Per fer-ho ens centravem  en els soberts de sucre i cada alumne tenia una fitxa per organitzar-los, per exemple: gr, bars on han estan trobats, marques..., i així ja està pensada la manera d'porganityzar tota aquesta informació sobre el tema tractat, els sobrets de sucre.

Penso que és una activitat molt motivadora pels infants i alhora els fa pensar de manera individual i col·lectiva com organitzar la informació, ja sigui per una finalitat real com era aquesta amb els sobrets, o per qualsvol altra tasca del dia a dia que impliqui l'organització. I a més a més, tenint en compte als altres, ja que implica possar-se en la pell de l'usuari i pensar en què és el que vol buscar aquest i de quina manera més fàcil ho pot fer. A continuació segueixo explicant l'exemple.

Aquests nens també feien el treball de pensar en com jugar amb aquesta informació, i llavors veien que calia fer més apartats per cercar en relació al sucre. 

Nosaltres, en grup,  hem de decidir quins recursos digitals útils per a l’escola volem organitzar/trobar, per fer aquest joc. Hem de crear una pàgina web on hi hagi recursos pels infants.


Passos: definir quins camps d’informació creiem que serien útils per una base de dades, un recurs útil per a una escola (7,8 camps) → organitzar  La segona part és pensar com ho fem, quines eines tenim per poder classificar, per poder fer qualsevol consulta.

Aquí us deixo l'enllaç d'un document dirve on s'explica el recurs que vam utilitzar (Cistell d'històries audiovisuals), creat per facilitar a mestres, alumne i famílies la recerca de pel·lícules, contes, i sèries amb un fi educatiu de manera més segura i sobretot àgil. El més impornatnt és el procés que vam seguir i  com ho vam pensar. Al final del document hi ha una reflexió final de grup que crec molt interessant.

Fins la següent sessió,

Gràcies.

dimarts, 18 d’abril del 2017

El Pla TAC de l'Escola Garbí!


Durant les pràctiques hem hagut de preguntar i descobrir de quina manera utilitzaven a la nostra escola de pràctiques el Pla Tac de centre.
Per fer-ho vaig fer una entrevista a  l'encarregat informàric i responsable del Pla Tac del centre a tots els cursos.
Aquestes van ser les preguntes i el que em van respondre:

(Teniu Pla TAC? Des de quan està en funcionament?
Qui s’encarrega d’aquest Pla? De revisar que es compleixi i de reformular-lo?
Com funciona aquest Pla? És present a tots els cursos de primària?
Quines tecnologies utilitza?)

Entrevista del Pla TAC a la meva escola de pràctiques:

- Teniu Pla TAC a l’escola? (Pla de tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement)

Si, calia equipar en primer lloc l'Escola, van introduir-se les PDI l'any 2008-10, posteriorment el curs 2010-11els armaris de portàtils i el GV (moodle), el curs 2012-13 va iniciar-se la Robòtica i es van substituir les PDI per TV. El curs 2014-15 va comprar-se una impressora 3D. Aquest curs s'han incorporat robots a Educació Infantil. Actualment tots els alumnes des de 5e de Primària fins a 2n de Batxillerat porten el seu dispositiu i el altres poden utilitzar els armaris d'ipads i portàtils disponibles a l'escola.


- Com s’utilitza aquest pla dins el centre? Per a què serveix?

El pla es coordina setmanalment mitjançant els Caps de Departament de les diferents Competències, aplicant les possibilitats que ofereix transversalment en les diferents matèries.

- Quina relació hi ha entre el Pla TAC i l’ús dels Ipads a les aules? Què es pretén?

Donar transparència als dispositius i que els coneixements i l'intercanvi d'informació puguin fluir sense problemes.

- Tots els mestres de l’escola (o la majoria) tenen formació i /o la segueixen reben?

Tenen formació i la segueixen reben.

- Sobre l’ús de les TIC i el Pla TAC de l’escola? Com se’ls forma?

Setmanalment s'imparteixen les "Pastilles TIC", compartint coneixements entre els companys del Claustre.

- Hi ha una avaluació a través d’aquest Pla de manera periòdica? 

Anual mitjançant consultes als companys i Departaments.

- Es treballa a través del Pla TAC i s’atenen les dificultats d’aprenentatge en alguns alumnes?

Si coordinades amb el DOP.

- Quins objectius teniu com a escola envers aquest pla o altres?

Adaptar currículums i aportar transparència a l'ús dels mitjans tecnològics.

- Com s’organitza aquest pla? Currículum, pedagogia de l’escola, organització general...?

Com he comentat abans,mitjançant reunions setmanals dels Caps de Departament que posteriorment coordinen amb els seus equips.

Reflexió final:

Per tan, crec que pel que he pogut observar directament durant les classes i durant tot el període de pràctiques, en el funcionament del centre, les TIC i el Pla TAC estan integrats de manera significativa en tots els aprenentatges que fan els infants. L'ús de l'Ipad, integrat de manera progressiva en els cursos de primària, facilita la gestió de documents, applicacions, responsabilitats dels alumnes...
En definitiva, és un recurs en el qual l'escola hi ha confiat i ha sabut conèixer per poder-la integrar de manera adequada i com a una eina útil a través de la qual els infants aprenen diversos conceptes d'una manera molt més autònoma i responsable. Com es veu en l'entrevista, el centre fa un sguiment i es rennova constament en l'ús de les TIC mitjanánt el Pla TAC, i per tant, podem dir que es tracta d'una escola que ha obtat i ha treballat l'ús de les TIC com a eina fonamental i bàsica per el dia dia a l'escola.

dimarts, 28 de febrer del 2017

7. El Pla TAC de centre


Aquesta ha estat la última sessió abans de marxar altre cop al segon període de pràctiques a les escoles. El que hem estat fent ha estat informar-nos i conèixer què és el Pla TAC, i a més a més, ens hem organitzat per saber què i com hem de fer les tasques acordades mentre estiguem de pràctqiues.

Què i com hem d'enseyar a les escoles a tarvés de les TIC?
Som analfabets si no sabem escriure? Amb les noves tecnologies tot el dia estem utilitzant el mòbil… Per poder estar integrats en la societat és necessari estar-hi tot utilitzant les noves tecnologies d'una manera útil, amb consciència i amb un bon ús, sobretot en les escoles. Els infants han d'estar integrats en la societat de manera íntegra i els mestres els hem de saber guiar i orientar perquè siguin alfabets en aquestes noves tecnologies que els connecten amb el món actual.

Ens hem de replantejar  el "com" donar les classes en totes les àreea introduint i fent bon ús de les TIC. Caldrà que el mestre tingui un certificati i sigui concient del que representa fer un aprenentage  a través de les TIC, sinò, no té sentit res del que poguem fer a les aules utilitzant tecnologies.


El Pla TAC : tecnologia per l’aprenentatge i coneixement. Qualsevol centre educatiu ha de tenir el seu Pla TAC (aquí podeu trobar informació sobre aquest pla)



Per una banda, aquest pla ens marca els objectius sobre "com" haurien d’estar enfocats en cada escola. Per altra banda, ens pot servir per fer un diagnòstic per veure com va i com funciona ara l’escola en qüestió per poder-ho millorar. També s'observa l'apartat de l'avaluació en el qual ens orienta diversos punts per saber què modificar i veure així els problemes o punts més febles. Alhora hi ha uns indicadors que ens faciliten el punt de mira per veure clarament quines coses estem fent bé  i quines no.


Les tasques per tornar després de pràctqiues seran:

- Aprofitant que ja estem en una escola farem una aproximació descriptiva, interessant-nos per com funciona aquella escola , preguntar als professors i encarregats de les TIC i dir-lis sí fan el diagnòstic TAC, sí els professors tenen formació, com funciona tot el tema de les noves tecnologies...


Com funciona el pla TAC?

Visió del centre: ens explica actualment i l’evolució que han patit les escoles respecte les noves tecnologies. Al principi s'entenia la informàtica com a objecte de coneixement, com uns continguts sobre l’ús de l’ordinador. Del anys 90 cap al 2000 van dir que no era tant l’objectiu d’aprenentage sinó que es reconeixia com un recurs per aprendre altres coses, altres àrea, qualsevol dels altres continguts educatius... Utilitzar-ho com a eina integrada en el currículm per l’aprenentage d'altres continguts era el nou objectiu... A partir dels 2000 vam adonar-nos que a través de les TIC podem generar situacions que gràcies aquestes tecnologies els infants puguin descobrir per ells mateixos.

Com ho podem relacionar amb els models pedagogics de fa dues sessions? Amb el RAD i amb el TPACK ja que són dos del model que més inetgren les TIC com aun recurs pedagògic i que a més a més ho combien amb totes les àreas i punts claus de les escoles (el TPACK el que més) . En aquest document també s’expliquen factors que mediatitzen l’ús de les noves tecnologies en un centre educatiu, també quins continguts digitals tenim a l’abast (interacció oberta o interacció dirigida /focus contingut en les matèries i focus en les competències bàsiques), també la plataforma de centre i per últim, els recursos tecnologics i els seus usos.


Els objectius que se'ns presenten en el Pla TAC són:





Una de les altres tasques és:

XANP (una gimcana telemàtica):


És com un whatsaps  o sms on només podem enviar-nos text. El nostre professors ens ha explicat una experiència a través de la qual podem conèixer aquesta eina per fer servir entre escoles i per treballar en els porjectes. Es va donar una situació de col·laboració entre escoles que pot explicar molt clarament el com utilitzar les TIC per l’aprenentatge. Podeu fer-hi un cop d'ull aquí.


Què es va fer?
Entre escoles, es comunicaven amb un personatge inventat que provenia d’un dels satèl·lits de Júpiter i cada escola (classe) es responien i es comunicaven entre ells perquè volien saber com era el personatge que havia estat inventat per un dels professors que també responien com a escola i actualment el que és el nostre tutor i en aquell moment també el d'una de les classes de les escoles implicades tutor . Els mestres compartien amb ell  el fet de que havia creat molt dubtes i preguntes sobre coses de l’espai, que  es creava un ambient de sorpresa i unes ganes impressionants.  A partir d'aquest projcte, els infants estaven estimulats i motvats per conèixer molt conceptesi coneixements nous: van aprendre factors de conversió d’una manera molt més interessant, volien saber-ho lligar a la història i al personatge...no era un estudiperquè si, hi avia una intenció per part dels infants i aixó els dónava sentit i coherència amb allò que aprenien amb ganes.


Nosaltres tenim la possibilitat de crear aquest espai: Dissenyar una proposta semblant enfocada cap a la interacció amb l’escola Collaso i Gil. Entre tots vam estar dient per grups propostes sobre idees/temes/enigmes per realitzar aquest intercanvi de missatges durant l'estada de pràctiques. Les vam posar en comú i  vam decidir la definitiva que posarem en pràctica a la realitat amb l’escola durant l’estada de pràctiques, tot el grup sencer, no per grups.

Vam triar la proposta de "l’Espia" i aquestes serien les condicions: Cada setmana un grup o persona del grup ha de manteenir el contacte amb l'escola i amb els nens i així porposar-lis un enigma cada setmana spbre coses a resoldre per ajudara l'espia a sortir d'un embolic.


Us aniré informant sobre com esdevè aquest repte!


Gràcies. .

divendres, 24 de febrer del 2017

6. La competència digital docent



En l'entrada anterior vam comentar la idea de competències bàsiques digitals a primària, fent així referència a "allò" que l'alumne ha d'haver assolit un cop finalitzi l'etapa.
En el dia d'avui, hem vist un punt de vista molt diferents, però el que realment ens interessa a nosaltres: La competència digital docent.

Per poder iniciar la sessió, cada grup havia preparat una presentació amb diverses parts del currículum on es feia referència  a les TIC i a com els mestres haurien d'ensenyar a través d'aquestes.
A més a més, es crearà un qüestionari durant l'estada de pràctiques per autovaluar-nos en referència a aquestes competències. Cada grup hem estat crant (durant la sessió d'avui) 15 preguntes amb 4 possibles respostes.

La competèmcia digital docent


Els mestres podem programar molt bé que l’infant vagi fent tot el treball a l'escola relacionat amb les tic, però si el professor no ho utilitza, per a ells, els nens,  no serveix bé. Educa molt més allò que no tens preparat a l’aula que no el que tens programat fil per randa. En situacions del dia a dia, on hi ha imprevistos, és on hem de demostrar la flexibilitat i presa de decisions d'un mestre, per tant, s’educa més per allò que d'alguna manera no controles, que no pas allò que ja està del tot programat i massa pensat.
Som nosaltres els que hem de ser conscients de la manera en com contegiem l'ús d’aquestes tecnologies en la relacio amb l’aprenentatge a l'aula.

Hem estat observant la competència digital, concretament a blanquerna (artcile jordi simon). Aquesta article ens explica d'una manera clara què és la “competecia digital docent”. Ara estem en un moment que des del departament d'ensenyament s'estan prenent molt seriosament el fet d'exigir als mestres que hagin d'acreditar i ser competents en les TIC. També és necessari que els mestres justifiquin i tinguin la necessitat de ser molt bons mestres i usuaris en aquestes noves tecnologies, concretament les més pedagògiques, que en siguin conscients.
Què han de saber els mestres perquè com a models siguin coherents? A nosaltres se’ns exigirà que tiguem un certificat de “comptència docent”, el qual està normativitzat. Aquesta possibilitats per treure's el certificat i la mateixa idea va sorgir l’any passat a disposició del departament on està tot molt ben especificat.

CDD (Competència digital docent) = CDI: competencia digital insatrumental (sabem utiltzar les tic com a insrument i cal saber fer servir programes i apps) + CDM: competència digital metodològica (la competència digital que nosaltres utilitzem metodològicament, de quina manera nosaltres som competents preparant una presentació de PWP perquè els infanst aprenguin quelcom, de quina manera si utilitzo una aplicació als infants els serà més facil l’aprenentatge?)

En la web “acreditació de la competència “ (acticweb) explica que quan vulguem tenir aquest certificat aquí hi trobarem un examen per poder estudiar i adquir el títol oficial si l’aproves. L’haurem d’aprovar tots quant surti. Serà com a obligació tenir-lo en totes les escoles per a tots els docents. Hi ha 3 nivells (basic, mitjà i avançat). Aquest títol és obligatori.

Hi ha documents complementaris que es troben en el departament per ser més competens.

CDI :Un dels (continguts de competències actic): Està organitzat en 8 competències en relació al nivell de l'actic) i després ens diu per nivell quines capacitats ha de desenvolupar el mestre (ser capaços de …).

CDM: Serà un procés en el qual des de cicle inicial els alumnes han de començar creant el seu DPA (Dossier personal d’aprenentage ) on estarà relacionat amb totes les àrees del currículum. En aquest dossier hi posaran les activitats que s’han fet vinculades a quina àrea...,i això serà l'eina per poder avaluar aquesta cdm.


Gràcies..

dijous, 16 de febrer del 2017

5. La competència digital a primària



En la sessió d'avui s'han fet les presentacions sobre els models pedagògics i hem tractat i parlat sobre el currículum, enfocant la mirada en els objectius que han d’assolir els infants en les TIC.


A més a més, hem fet un Power Point fent referència a les competències del currículum: Competència bàsica digital (La competència digtal a primària)

Com ho hem fet?

A través de les infografies que ja he esmentat en alguna entrada anterior: Què és una Infografia? És una manera de presentar la informació, és l’utilització gràfica per ensenyar continguts als infants, és molt anecdòtica i visual.

Aquestes són les definicions clau per entedre aquests quatre models pedagògics:


SAMR/RAT:

És una estratègia/model pedagògic, en el qual se’ns presenta un patró a seguir, una manera de fer que ens anirà bé per tenir en compte com a model a imitar.
Alhora, ens ajuda a veure quines possibilitats tenen les TIC per incloure-les a l’aula.

Les nostres companyes també han parlat sobre un altre model similar al SAMR: el RAT. Aquest model és molt similar al primer però no fa tant èmfasi en la fase “redefinir”



ACOT2: apple classrooms of tomorrow

És l’evolució del rol del mestre amb la incorporació de les TIC. Pretén integrar les TIC a la vida quotidiana dels alumnes (no només a la classe d’informàtica). A més a més, vol afavorir l’actitud col·laborativa entre mestres i alumnes. Per tant, se centra en el canvi del rol del mestre com a un model d’activitat bidireccional entre aquest i l’alumne.

Realment és així? Cal un canvi educatiu on les TIC tinguin més rellevància a l’aula, on el rol del mestre sigui fonamental i esdevingui un canvi de relació entre mestre- alumne.


TPACK: (coneixement tècnic pedagògic del contingut)
El model es va crear entre l’any 2006-2009. Serveix per incorporar les TIC de manera eficaç en l’ensenyament. Identifica els tipus de coneixement que el docent necessita per integrar les TIC a l’aula.

"Com a mestres podríem fer l’exercici de pensar quines assignatures de la Universitat s’han basat en el contingut, quines en el coneixement pedagògic i quines en la tecnologia. Això ens parla sobre una necessitat en la interacció entre les TIC, el contingut i pedagogia. No té sentit conèixer recursos TIC de les matemàtiques, per exemple, si no s’apliquen i ens les ensenyen en relació a la pedagogia i el contingut."


FLIPPED CLASSROOM

L’últim model consisteix en un mètode pedagògic en què l’alumne treballa a classe un contingut i aquests són traslladats a l’aula.

Es basa en la Taxonomia de Bloom: Les capacitats que els nens posen en joc depenent dels continguts que es treballen (segons els tipus d’activitats que fem).

És rellevant treballar-ho tant a casa com a l’escola, aprofitant les noves tecnologies de manera autònoma (ordinadors, ipad...)



La competència digital a primària

Hem treballat el document de “les competències bàsiques en l’àmbit digital” a Primària a través de la pàgina web Xtec: Departament d’Ensenyament.

Què han de conèixer els infants sobre l’àmbit digital?
El mestre és qui pensa com i què aplicar del Currículum. Aquest l’hauríem de compartir en reflexió entre mestres i alumnes.

Quins objectius ens podem marcar com a mestres? Què fem amb aquest document?
Els objectius clau són:

- Conèixer el document i comprendre’l (estructura, contingut…) tenint en compte què ens diu a l’hora de crear activitats i utilitzar-ne els recursos.


- Veure quina dimensió més pràctica pot tenir (com el podem utilitzar), en quines situacions.


- Entendre què ens aporta i en quines situacions ens pot ser útil.


Com podem fer-ho?


-Una lectura segons l’estructura del document.


- Treballar per grups segons les dimensions. Dins aquestes, cada grup pot treballar una competència per després posar-ho en comú amb la resta de la classe.









Gràcies.